Artículo de opinión publicado en el diari Avui:
LLIR ENTRE CARDS
Salvador Sostres
A Barcelona fa molt hortera parlar espanyol, jo només el parlo amb la minyona i amb alguns empleats. És de pobres i d'horteres, d'analfabets i de gent de poc nivell parlar un idioma que fa aquest soroll tan espantós per pronunciar la jota. Aquests que no parlen en català sovint tampoc no saben anglès, ni francès, ni qui és monsieur Paccaud. Però no només a Catalunya l'espanyol és un símptoma de classe baixa. L'amic Riera em facilita aquestes dades de l'ONU del 2002. Renda per càpita de Noruega, 36.600 dòlars; Dinamarca, 30.940; Islàndia, 29.750. Tots tres països riquíssims, amb economies internacionalitzades i llengües més petites que la nostra però que les parlen sense complex. Contra aquesta absurda creença que el català ens tanca portes, aquestes dades prou eloqüents de si serveix o no serveix una llengua minoritària. En canvi en el meravellós món hispànic la pobresa és l'única dada. La mitjana dels 13 principals països americans que tenen l'espanyol com a llengua, comptat des de l'Argentina, Xile i Mèxic fins a Nicaragua, Hondures i l'Equador, és de 6.209 atrotinats dòlars de renda per càpita. Catalunya parlant català i malgrat l'espoli fiscal infligit per una Espanya que no té ni la decència de publicar les xifres del robatori, té una renda de 26.420 dòlars. Hem de triar model: Noruega o afegir-nos a la caravana de la misèria. Només cal veure com les zones més riques de l'Estat tenen una altra llengua pròpia: i és evident que l'Estat el mantenim, pagant molt i molt, els que no parlem en tercermundista. És veritat que en espanyol s'han escrit pàgines d'una bellesa emocionant, però el destí dels països que el parlen ha estat històricament d'una fatalitat irrevocable. Parlar espanyol sí que tanca portes, i destins: mira. L'independentisme a Catalunya està absolutament justificat encara que només sigui per fugir de la caspa i de la pols, de la tristesa de ser espanyol.
----------------------------------
En Barcelona queda muy hortera hablar español, yo solo lo hablo con la criada y con algunos empleados. Es de pobres y horteras, de analfabetos y de gente de poco nivel hablar un idioma que hace este ruido tan espantoso para pronunciar la jota. Estos que no hablan en catalán a menudo tampoco saben inglés, ni francés, ni quien es monsieur Paccaud. Pero no solo en Catalunya el español es un sintoma de clase baja. El amigo Riera me facilita estos datos de la ONU del 2002. Renta por cápita de Noruega, 36.600 dólares, Dinamarca, 30.940, Islandia, 29.750. Los tres países riquísimos, con economías internacionalizadas y lenguas más pequeñas que la nuestra pero que las hablan sin complejo. Contra esa absurda creencia que el catalán nos cierra puertas, estos datos suficientemente elocuentes de si sirve o no sirve una lengua minoritaria. En cambio, en el maravilloso mundo hispánico la pobreza es el único dato. La media de los 13 principales países americanos que tienen el español como lengua, contando desde Argentina, Chile, México hasta Nicaragua, Honduras y Ecuador, es de 6.209 escacharrados dólares de renta por cápita. Catalunya hablando catalán y pese a lo fiscallmente infligido por una España que no tiene ni la decencia de publicar las cifras del robo, tiene una renta de 26.420 dólares. Debemos escojer modelo: Noruega o añadirnos a la caravana de la miseria. Sólo hace falta ver como las zonas más ricas del Estado tienen otra lengua propia: y es evidente que el Estado lo mantenemos, pagando mucho y mucho, los que no hablamos en tercermundista. Es verdad que en español se han escrito páginas de una belleza emocionante, pero el destino de los países que lo hablan ha sido históricamente de una fatalidad irrevocable. Hablar español sí que cierra puertas, y destinos. El independentismo en Catalunya está absolutamente justificado aunque sólo sea por huir de la caspa y de el polvo, de la tristeza de ser español.
------------------------------------------------
¿Pero que coño pasa?
Però que cony passa?
¿Nos estamos volviendo todos locos?
Ens estem tornant tots bojos?
¿Por qué hay que mezclar las cosas?
Per què s'han de barrejar les coses?
Unos por un lado y otros por el otro...
Uns per una banda i els altres per l'altra...
Si decir estas estupideces es la libertad de expresión me planteo muchas cosas...
Si el dir aquestes estupideses és la llibertat d'expressió em plantejo moltes coses...
Soy catalana, hablo español y también catalán.
Sóc catalana, parlo espanyol i també català.
Pero me averguenza profundamente que gentuza como este señor (por llamarle algo), diga cosas como esto que leeis aquí, porque en cierta manera está hablando en mi nombre...
Però m'avergonyeix profundament que gentussa com aquest senyor (per dir-li alguna cosa), digui coses com això que llegiu aqui, perquè en certa manera està parlant en el meu nom...
Para acabar...tampoco olvidar a quien pertenece el diario "Avui" y su ideología política.
Per acabar...tampoc oblidar a qui pertany el diari "Avui" i la seva ideologia política.
Recordemos que manipular es relativamente fácil.
Recordem que manipular és relativament fàcil.
